Alcoy, 16 de novembre de 1932.
Ingressà el 24 de maig de 1973.
Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, en 1955, es va doctorar en la mateixa Universitat en 1957. Va guanyar una plaça de professor adjunt de Dret Civil, en 1958. Va demanar l’excedència, tres anys després, a l’aprovar les oposicions a Notaries, en 1961. Notari de Sagunt, en 1968, vint anys després es va traslladar com a Notari a la ciutat de Valéncia, a on es va jubilar. Actualment és president de La Cort d'Arbitrage de Valéncia, també presidix la secció d’Agricultura de la Comissió de Codificació del Dret Civil Valencià.
Articuliste habitual de la prensa valenciana, en més de trescents artículs, també ha colaborat en els diaris ABC i El Mundo. Ha publicat numerosos artículs en revistes jurídiques com a Revista Española de Derecho Internacional, Revista General del Derecho, Revista Crítica de Derecho Inmobiliario i estrangeres com a Revista do Notariat.
Entre les seues obres publicades cabria distingir cinc grans grups:
a)De les quarantasset obres jurídiques professionals destaquen: Derecho sucesorio comparado (1968), Capacidad y regímenes matrimoniales de extranjero (1970), La Escuela Portuguesa de Derecho Internacional (1973), Divorcio y separación (1973), Las nuevas potestades económicas (1976) i, en alemà Nachlass von Austandern in Spanien (1976). El seu últim estudi publicat ha segut Compendio de regímenes matrimoniales (2005). També va publicar uns coneguts Formularios Notariales.
b)De les dèsset obres de temàtica valenciana resenyem: La agricultura en los Fueros Valencianos (1970), Estatuto de los extranjeros en el antiguo derecho valenciano (1973), La ciudad de Sagunto (1974), Valencia en la época de los corregidores (1975), Jaime I, Rey de Valencia (1976) i Derecho histórico valenciano (2002) i en Notariado Foral Valenciano (1238-1707) (2004).
c)Los ensajos com Nuestros vinos, que va obtindre el premi de l’Oficina Internacional de Vi, i ¿Valenciano o catalán? (1975).
d)Llibres de poemes com La Bitácora de Celso (1976). A on me’n vaig i que me deixe, Cançons de llaurador (1996), Minims detalls (1997) y Sonetos nostálgicos (2002).
e)Noveles com les titulades Dionisio (1998) i La torre dels vents, que va obtindre el Premi el Piló en 2005.
Simó Santonja ha segut premiat tant per la seua obra jurídica com per l'històrica i lliterària. Entre els guardons destaquen: Premi Orue Plaza en 1965, Premi Senyera en dos ocasions, 1969 i 1973; Premi Cerdá Reig en 1972 i el Premi Negri, de Buenos Aires, en tres ocasions: 1969, 1971 i 1975. Premi de poesia Ausias March, Premi Albarracín, Premi Fundació AEQUITAS en 2002.
Va ser membre del Consell Valencià de Cultura. Membre de la Internacional Law Association, Associat de número de l’Institut Hispano-Luso-Americano de Dret Internacional, Vicepresident Honorari per a Europa i Àsia de l'Unió Internacional del Notariat Llatí (UINL), de la que és conseller permanent. Així mateix, és President Honorari de la Comissió de Drets Humans de la UINL i el seu delegat permanent davant de la Conferència de Dret Internacional Privat de La Haya, entre 1980 i 1988. Membre del Club de Roma. Decà Honorari de l'Ilustre Colege Notarial de Valéncia.
