Semblança biogràfica.

Acadèmic de Número, medalla número 7.

Utiel, 22 de juny de 1918
Ingressà el 8 de febrer de 1967

Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Història per l'Universitat de Valéncia, en la que va ser professor des de 1946 a 1972. Al mateix temps era Inspector en Cap dels Archius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de Valéncia. Després d’estar destinat en tres Instituts, va obtindre la Càtedra de Geografia i Història de l’Institut de Bachillerat d’Utiel en 1983, on es va jubilar. Colaborador de Las Provincias, Levante, Valencia Atracción i el restant de prensa valenciana, així com de la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, també ha segut un conferenciant permanent.

Ha publicat més de cent vinticinc obres i més de cent quaranta artículs científics i lliteraris, molts d’ells en la revista Cronicó. La temàtica de la seua obra es centra en l'història de la seua comarca natal: Utiel i Requena, com l’obra Iconogràfica de la Mare de Deu del Remei. Patrona d’Utiel (2001), del Baix Aragó i la de Valéncia i el seu regne en general, ya en 1955 va publicar un Catàlec i estudi dels Incunables de la Biblioteca Municipal de Valéncia. En tot, la seua tesis doctoral va versar sobre les Fonts relatives a Índies en la Biblioteca Universitària de Valéncia (1990). També ha escrit biografies com la del Beat Francisco Gálvez, fill d’Utiel (1951), Rambal, mac de l’escena espanyola (1989), El pintor Elías García Martínez de Requena (1997). En 2005 es va publicar el Catàlec de publicacions de José Martínez Ortiz.

Ha obtingut gran quantitat de premis i distincions entre els que destaquen el premi Cerdá Reig, de l'Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de Valéncia, les sis vegades que va ser premiat en Els Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de Valéncia, les quatre vegades que va obtindre el premi Albarrasí i els dos el premi Alcanyís. Té a favor seu la Comanda d’Alfons X el Sabi.

Corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia.
Va ser nomenat fill predilecte d’Utiel.