Quan ad algú li assalta el desig, l’anhel; en definitiva, l’interés per conéixer la seua genealogia i comença una investigació en tota regla; és dir, comença a fer arreplega de documents sobre els seus pares, els seus yayos, els seus besyayos i el restant d'antepassats ha de saber que estos documents han de ser, de manera inapelable i insubstituible, documents fefaents i oficials dels que es troben en el Registre Civil, com són les partides de naiximent, de casament i de defunció; els que es conserven en els Archius Parroquials, que custodien els llibres de batisme i de matrimoni canònic; en els Archius Militars, que guarden referències i fulls de servici dels comandaments de l'eixèrcit, i també els que es custodien en els Archius nacionals, provincials o regionals, en els quals es trobaran eixecutòries de neteja de sanc, cartes eixecutòries de noblea, reals provisions de noblea i en els que també es depositen i conserven els Protocols Notarials, que no contenen una atra cosa que testaments, dots i filloles, i en els que en tota seguritat figuraran antepassats, hereus, marmessors, etc.
Així, perque, les persones que hagueren d’interessar-se en el coneiximent o aclariment de fets, accions i vicissituts dels seus antepassats no tenen més que iniciar una “investigació genealògica” metòdica i exhaustiva, en la qual obtindrà la reconstrucció d’una biografia familiar tan extensa com permeten les senyes al seu abast; tenint sempre present que tot individu conte, partint dels seus quatre primers yayos, en huit segons yayos, setze tercers yayos, trentadós quarts yayos, xixantaquatre quints yayos, cent vintihuit sexts yayos, etc., etc. De manera que en cada nova generació es doblega la sifra d’estos, podent una persona de mijana edat contar en més de quatre mil antecessors o ascendents diferents l'orige de la qual podria remontar-se al regnat de Felip IV.
En la majoria d’eixos documents podrem trobar, a més de cites familiars, descripcions de càrrecs, oficis, situacions i privilegis que, sense dubte de cap gènero, comportaran la condició de noble o de gentilhome d’aquell o aquells antepassats a que pertanyga el document en qüestió. Adquirida, la dita condició, a través de l'eixercici de les armes, de la repoblació de territoris, en raó de l’esforç intelectual, pel càrrec eixercit, etc.
L'Associació de Gentilhomes d’Espanya definix en els seus Estatuts el que és la Prova de Noblea en indubtable precisió: “Es consideren proves de noblea totes aquelles que qualifiquen i determinen, d’una manera clara, terminant i sense el menor dubte la qualitat de noble en les seues diferents denominacions i segons els Furs, Lleis, usos i costums de tots els llocs, províncies, regions, senyorius i regnes de l’antiga Comunitat Hispana”.
¿I cóm s’hereta la Noblea dels nostres antepassats en el cas que gojaren d’ella? Sempre per descendència en llínia recta de baró d’aquell que la va obtindre segurament fa sigles. El Còdic de les Set Partides definix la verdadera Noblea, la Noblea de Sanc, com “la que ve als hòmens per llinage”, pels seus antepassats; és dir, que s’erigix en un atribut, en un fet natural i indeleble, obra de la sanc.
El conferenciant, Ángel Sánchez i García, és Acadèmic Corresponent de la RACV i membre de la Secció de Genealogia i Heràldica d'esta.
