Ignacio Bayarri Lluch

València, 21 de març del 1932

Va realisar els estudis de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on es va graduar en 1950. Entre 1979 i 1984 va ser professor d’escultura en la Facultat de Belles Arts de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Va participar en la fundació del Grup Parpalló i del Moviment Artístic del Mediterràneu. En 1955 va conseguir el Premi Nacional d’Escultura. Va treballar la tècnica del mural ceràmic, en Andrés Delmer, i va realisar grans murals en Espanya i en els Estats Units. Cap a 1967 va definir la seua teoria del “Cosmoismo” que ha inspirat tota la seua obra pictòrica, escultòrica i mural.

Ha realisat escultures de les principals personalitats espanyoles de la segona mitat del sigle XX: el ministre Camilo Alonso, el Cardenal Enrique i Tarancón, el senador Broseta Pont, S.A.R. el senyor Juan de Borbó i S.M. el Rei Joan Carles I.

Ha representat a personages històrics com el rei D. Jaime, Blasco Ibáñez, el mestre Serrano o Ausias March. També va realisar el monument a l’afició valencianista, en ocasió del 75 aniversari del València Club de Fútbol.

Després de realisar exposicions en les principals ciutats d’Europa i Amèrica, la seua obra figura en els següents museus o institucions: a) espanyols: González Martí de Ceràmica, Sant Pius V, Espanyol d’Art Contemporàneu, Vilafamés, d’Art Contemporàneu d’Elig i de Saragossa. b) estrangers: Modern Art of Cincinatti, Mercy Hospital de Chicago, Silvermann de Nova York i uns atres.

En 1971 la Fundació Juan March li va concedir una beca d’investigació. Ha segut guardonat en tres ocasions en la Medalla Nacional d’Escultura, també se li va concedir la Medalla d’Or en Indian Hill (Estats Units d’Amèrica).

El 9 d'octubre de 2010 va rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.