Ingressà el 8 de novembre de 2001
Llicenciada en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, va obtindre el Doctorat per la mateixa Universitat en 1968.
Després del seu breu periodo com a professora d’Història de l’Art en la seua universitat d'orige, va passar a l'Universitat Politècnica de Valéncia, a on ha segut Directora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, en 1971 i Vicerrectora d’Extensió Universitària i Alumnat de 1983 a 1985.
Va obtindre la càtedra d’Història de l’Art en l'Universitat Politècnica de Valéncia en 1982 i ha segut Directora del Departament de Composició Arquitectònica en dos ocasions: 1987-1990 i 1993-1994. Ha participat en proyectes d’investigació sobre temes relatius a l’arquitectura valenciana: El desert de les Palmes i els següents temples de Valéncia ciutat: L’iglésia de Sant Agustí, La Capella Fonda del Colege jesuïta de Sant Pau (actual Institut Lluís Vives), El palau del Temple i la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats.
Els seus llibres publicats són els següents: Fundamentos artísticos de la Arquitectura (1987), Metodología para la historia del Arte Valenciano, Guía práctica para el estudio de la Historia del Arte (1992), Costumbres y Artes Populares de Quatretonda (Valencia) (1987), Mariano Benlliure Gil (1862-1947) (1997), Restauración de relieves académicos valencianos (1998), Monumentos Conmemorativos de Valencia (2002).
Fundadora de l'Archiu d’Art Popular Valencià, en 1972. En 1987 va guanyar el Premi d’Investigació sobre l'Història de la Vall d’Albaida.