Conferència: "Causas y consecuencias de la Guerra de Filipinas"

REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA
Sección de Historia
Grupo de Investigación de Historia Militar “General Navarro Sangrán”

Per l’Ilm. Sr. En Paulino Linuesa García,
Tinent Coronel. Diplomat en Investigació Operativa per l'Universitat de Valéncia, i Graduat en Geografia i Història per l’UNED.

DIJOUS, 27 DE JUNY DE 2019, A LES 19:00 HORES
SALÓ D’ACTES DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA
CARRER AVELLANES, NÚM. 26 DE VALÉNCIA.

 

INTRODUCCIÓ A LA CONFERÈNCIA

La Guerra de Filipines i les seues causes formen part d'aquell periodo històric que supon també l’inici de la pròpia crisis del sistema de la Restauració i que no fon un atre que el conegut com el 98 espanyol. Mentres Europa viu un llarc periodo de pau i de desenroll econòmic, una Espanya atrassada i aïllada internacionalment no fon capaç de contindre l'irresistible espenta de l'imperialisme nortamericà. I per això Espanya viurà una de les més greus crisis de consciència de la seua història recent.

Fins a eixa época la ya puixant i consolidada Nortamèrica havia segut frenada fonamentalment per Anglaterra i França en la seua desijada i mai amagada intenció d'expansió cap al Carib i uns atres territoris del continent, pero quan en 1888 va pujar al tro el kàiser Guillermo la marina imperial fon potenciada per a favorir l'expansió colonial alemana, Guillermo II no mostrà temor a crear una carrera armamentística en l'imperi britànic, açò obligaria a concentrar la flota britànica en la Mar del Nort i deixar la protecció d'unes atres zones als seus aliats com Nortamèrica. Des de 1893 esta “espetial relation ship” serà una constant en les relacions entre abdós nacions, ademés en França i Alemània enfrontades per Alsàcia i Lorena, Rússia i Anglaterra per Afganistan, Iran i el Tibet, i Àustria i Rússia pels Balcans, els EE.UU. tindran les mans lliures per a la seua expansió americana.

Per una atra part el Japó, gràcies a la Dinastia Meiji, havia sofrit un espectacular procés de modernisació i a estes altures reclamava també la seua parcela de protagonisme, la seua economia necessitava expansió i per això s'estava rearmant fonamentalment en recolzament anglés.

Per esta raó declarà la guerra a China en 1894 de la que eixirà victoriós, per primera volta el domini regional en l'est d'Àsia passà de China a Japó.

En 1885 se produirà un greu conflicte entre Espanya i Alemània en la zona, serà el conegut com la Crisis de les Carolines, resolt gràcies a la mediació Papal i que presentarà sorprenents paralelismes en la crisis de 1898 i de les “lliçons depreses de la qual” una volta més no s'extrauran les experiències adequades per a un futur previsible.

Per una atra part el nacionalisme filipí es desenrolla paralelament eixos anys en el regrés a la pàtria dels numerosos fills de la burguesia local que acodixen a Europa a ampliar estudis gràcies a l'apertura del Canal de Suez i que en un recolzament més o menys encobert de potències exteriors aniran creant les primeres societats nacionalistes de caràcter moderat, José Rizal, Marcelo Hilario del Pilar, Panganiban, López Jaena són alguns dels mes destacats líders d'açò. Més avant apareixerà un moviment radical, el Katipuman, dirigit per Andrés Bonifacio, partidari de la lluita armada i que com casi sempre, terminarà imponent-se.

Serà la confluència d'estos dos factors, Nacionalisme filipí i expansionisme Nortamericà lo que conjugarà la derrota d'Espanya en la guerra Hispà Nortamericana i la sea substitució per una nova potència colonisadora, els EEUU, ya que a pesar de la proclamació unilateral de l'independència de Filipines, esta no serà reconeguda ni pels EEUU ni per Espanya, lo qual provocarà una cruenta guerra contra l'ocupació Nortamericana. Les Filipines no alcançarien l'independència nominal d'EEUU fins a 1933 en que passà de Colònia a Domini, pero la seua independència real tardaria en aplegar fins a 1946.

Solament em resta expressar el meu desig de que en tan curt periodo de temps, poder esbossar estos factors ya tan difuminats en la consciència històrica espanyola i que nos portaren a perdre les últimes possessions de lo que en una atra época fon la “Mar espanyola”.
 

SENYES DEL CONFERENCIANT

PAULINO LINUESA GARCÍA, naixcut en 1956 en Buenache d'Alarcón (Conca).

Graduat de Tinent d'Artilleria en 1980, pertany a la XXXV promoció de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, ha tingut destins en unitats d'Artilleria, Llogístiques i de Quarter General en Valéncia i Catalunya fins al seu passe a la reserva en l'ocupació de Tinent Coronel.

Està en possessió de diverses condecoracions militars i és Diplomat en Investigació Operativa per l'Universitat de Valéncia, Especialiste professional en Estudis immobiliaris per l'Universitat Politècnica de Valéncia i Graduat en Geografia i Història per l’UNED.