La RACV protesta davant l'Ajuntament de Nantes per permetre el catalanisme en els seus carrers

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha denunciat que l'Ajuntament de Nantes ha penjat en els seus carrers una placa dedicada a Tirant lo Blanch, protagoniste de l'obra de Joanot Martorell, referint-se ad ell com a “héroe llegendari de la lliteratura catalana” i commina a la seua alcaldesa, Johanna Rolland, per carta, a que modifique eixe erro en la placa de la ciutat francesa.

El decà de l'institució valenciana, José Luis Manglano, ha escrit una carta a l'alcaldesa de la localitat francesa en la que l'exhorta a rectificar eixa placa, “tal i com el mateix autor, Joanot Martorell, va explicar en el seu dia, tant en el pròlec com en l'epílec, a on dia quin era la seua llengua i la seua nació en el context del sigle XV que no era atra que la llengua valenciana.”

Per açò, l'institució solicita per escrit a l'alcaldesa de la ciutat veïna que “en la major celeritat possible, corrigguen eixe evident erro, de manera que les citades plaques se substituïxquen per unes atres a on s'exponga la realitat: que Tirant lo Blanch fon, en tot cas, “un héroe llegendari de la lliteratura valenciana”. Aixina mateix, també commina a l'alcaldia a que “si no utilisen la traducció francesa (Tiran le Blanc) incloguen en els ròtuls la grafia original del valencià del sigle XV, Tirant lo Blanch, en “-h” final per ser tradicional i icònic el seu manteniment íntegre.”

L'Acadèmia ha recordat que el mateix Joanot Martorell, ajudat pel seu colaborador Martí Joan de Galba, indicà clarament quina era la seua llengua:
“M'atreviré a expondre: no solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana, per ço que la nació d'a on yo soc natural se'n puga alegrar”, se recorda en l'escrit que s'ha enviat a Mdme. Rolland com a màxima representant de la ciutat de Nantes.

TEXT COMPLET DE LA CARTA:

Apreciada senyora alcaldesa de Nantes:

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una entitat fundada en 1915 que té com a objecte l'estudi i la promoció de la cultura valenciana en tots els seus aspectes, incloent els referents a la llengua valenciana i la seua important lliteratura.

Recentment nos ha arribat l’informació de que en la ciutat de Nantes hi ha una plaça dedicada a Tirant lo Blanch, el personage protagoniste de la novela escrita en el sigle XV per l'autor valencià Joanot Martorell, que va tindre la seua primera edició en 1490.

Per a nosatros és una alegria observar que en eixa important ciutat francesa hi ha una via pública dedicada a una de les principals obres lliteràries del Sigle d'Or valencià.

Pero, a l’hora, devem mostrar-los la nostra tristea i contrarietat per l'evident erro que s'observa en les plaques que la rotulen, puix en elles s’indica que és un “héroe llegendari de la lliteratura catalana”.

La realitat és que el mateix Joanot Martorell, ajudat pel seu colaborador Martí Joan de Galba, indicà clarament, en el pròlec i l’epílec de l'obra, quina era la seua llengua (i la seua nació, en el context del sigle XV), que no era una atra que la llengua valenciana:

“... me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana per ço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...”.
“Ací feneix lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch, princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magniffich e virtuos cavaller Mossen Johanot Martorell. Lo qual per mort sua non pogue acabar de traduir sino les tres parts.”

Per açò, els solicitem amablement que, lo més pronte possible, esmenen este evident erro, de manera que les mencionades plaques se substuïxquen per unes atres a on s'exponga la realitat: que Tirant lo Blanch fon, en tot cas, un “héroe llegendari de la lliteratura valenciana”.

De la mateixa manera que no es comprendria que un autor noruec fora considerat danés, que un autor escocés fora considerat anglés, o que un autor gallec fora considerat portugués, tampoc és comprensible i és totalment impropi que un autor valencià siga considerat català.

Per una atra banda, els fem l'observació de que, si no utilisen la traducció a la llengua francesa tradicionalment usada en les versions en eixe idioma (Tiran le Blanc), incloguen en eixe cas en els ròtuls la grafia original del valencià del sigle XV, Tirant lo Blanch, en 'h' final, per ser tradicional i icònic el seu manteniment íntegre.

Quedem a la seua disposició per a resoldre qualsevol dubte respecte ad esta qüestió o qualsevol atre aspecte de la cultura, l’història o la llengua del poble valencià.

Agraint anticipadament l'atenció dedicada i la seua colaboració, atentament la saluda,

José Luis Manglano de Mas
Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana