Vicente Domínguez Calatayud, nou Acadèmic de Número de la RACV

Data: 
22/02/2024

Vicente Domínguez Calatayud va prendre possessió com a Acadèmic de número en un acte celebrat en la Llonja de Valéncia el dijous 22 de febrer davant casi un centenar d'invitats i acadèmics.

En el seu discurs d'ingrés en l'Acadèmia, Vicente Domínguez ha reclamat una reinterpretació coherent per part del Tribunal Constitucional del bloc de constitucionalitat que reconega la competència de la Generalitat per a llegislar en Dret Civil en peu d'igualtat en les Comunitats que en la Valenciana varen compartir històricament foralitat civil. "El problema de la competència llegislativa civil de la Generalitat és un problema jurídic i també polític puix d'ell depén la cantitat d'autogovern que podem tindre els valencians i la cantitat d'identitat valenciana que cap en la Constitució” afirma Vicente Domínguez. El nou acadèmic recordà “l'enorme respal social que va suscitar en el seu dia reclamar este dret, com el respal que va obtindre el Manifest pel Dret civil de 2004 per part de les organisacions empresarials, sindicats, universitats i coleges professionals o el que obtingué l'iniciativa de l'Associació de Juristes Valencians per part de la majoria dels Ajuntaments de la nostra Comunitat."

El nou acadèmic de la RACV va recordar en el seu discurs d'investidura que “la Generalitat elabora lleis civils i el TC les declara inconstitucionals, en lo que tenim un problema en l'eixercici de la competència de la Generalitat per a elaborar lleis valencianes de Dret civil” que és la conseqüència de que el TC fixe el punt de partida de l'eixercici de la competència en les costums forals en lloc de fixar-ho en la normativa dels Furs adaptada als principis i valors de la Constitució i a les necessitats reals dels valencians de hui.

En el seu discurs, Vicente Domínguez tingué vàries referències a les senyes d'identitat del poble valencià, “Llengua i Dret civil que contenen el ADN d'un poble” i va recordar cóm tots els pobles que conformen Espanya han tengut el seu propi Dret civil, “el que anaven elaborant els seus habitants en el seu dia a dia i que en acabant els poders públics arreplegaven en lleis. I tot això ha succeït -va subrallar Vicente Domínguez- en tots els pobles que han habitat Espanya llevat del poble valencià, al que dos decrets en 1707 varen suprimir el seu propi Dret Civil, els Furs, que varen ser substituïts íntegrament per les lleis escrites i les costums castellanes. Eixa abolició, va recordar Vicente Domínguez, fon el castic que el rei Felip V impongué als valencians i solament als valencians, per allinear-se en les pretensions dinàstiques de l'Archiduc Carles.”

Vicente Domínguez va rememorar cóm “encara que aragonesos, catalans i mallorquins, els territoris de la Corona d'Aragó, varen recolzar majoritàriament a l'Archiduc, cap d'eixos territoris es va vore privat del seu propi Dret Civil, l'únic va ser el valencià”. “A pesar de tot -va recordar Vicente Domínguez-, sempre que els valencians hem tengut ocasió d'expressar-nos en llibertat, hem demanat el nostre Dret civil. Ho demanem en la IIª República, quan s'aprovà la Constitució de 1978 i en els dos Estatuts d'Autonomia, el de 1982 i en 2006” i va advocar contra el fet de que "se seguixquen mantenint les conseqüències discriminadores impostes per un monarca absolutiste per dret de conquista militar encara hui, baix la Constitució de 1978, tres sigles despuix. No es poden abolir els efectes d'una guerra entre espanyols per a totes les comunitats autònomes i mantindre'ls en Valéncia. Eixa desigualtat és inacceptable des del punt de vista constitucional.”

En contestació al discurs d'ingrés, Luis Miguel Romero Villafranca, acadèmic i ex decà del Colege d'Advocats de Valéncia, contà cóm Vicente Domínguez “és un valencià de soca de qui descolla l'ilusió i el rigor per tot lo que fa”. Romero va recordar que “el poble que no reivindica la seua pròpia història consent en perdre les seues senyes d'identitat” i resaltà l'importància de lo que “jurídicament vàrem tindre i la gravetat de l'humillant expoliació que sofrim. I este plantejament que va impondre el rei Jaume I, quan jurà els Furs i obligà als seus descendents a jurar-los per a poder regnar, deslligats d'Aragó i Catalunya, fon lo que permeté un Dret foral valencià específic”, i reivindicà eixa veu unànim contra esta anomalia històrica.

Per a l'ex decà del Colege d'Advocats, “els valencians no podem ni devem permanéixer cegos davant la realitat que nos rodeja d'una societat valenciana en la que condix la resignació, el desànim, la desilusió o la desesperança davant l'espoli de la seua cultura, raïls i senyes d'identitat, preocupada més per plantejaments econòmics que ideològics i en una classe dirigent que es mou solament per aspiracions de poder i no de servici” i finalisà encorajant a deixar les llamentacions i a assumir el compromís.