José Luis Manglano de Mas

Valéncia, 1 de decembre del 1940

Doctor Ingenier Industrial per l’Escola d'ingeniers Industrials de Madrit, en 1970. Va eixercir la seua professió en Hidroelèctrica Espanyola, en Tecnitec, en Cobertes i Teulades, en l'eixecució del Pla Sur de Valéncia. Després de ser ingenier de Chatam Blanquets en Elkin, Carolina del Nort (Estats Units), va eixercir el lloc d'ingenier de proyectes en Aigües Potables de Valéncia, i ha desenrollat numerosos proyectes d'ingenieria.

Des de 1966 és professor de Física de l’Escola Superior d’Arquitectura de Valéncia. En 1973 guanya per oposició la Càtedra de Física de l'Universitat de Sevilla. És nomenat Subdirector de l’Escola d'ingeniers Industrials d’eixa Universitat. Traslladat a l'Universitat Politècnica de Valéncia, des de 1975 a 1979 eixercix el càrrec de Director de l’Escola d'ingeniers Industrials. També va ser Director del Departament de Física Fonamental i Aplicada. Entre 2000 i 2004 va ser Rector de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU.

Ha segut director de tesis doctorals i proyectes d’investigació entre els que destaquen els relatius al disseny integral, a través de processos informàtics. Ha publicat, entre uns atres, els llibres següents: Mecánica (1975), Fluídos, calor y sonido(1976), Electro y magnetismo (1977), Problemas de física (1983), Teoría General de Campos, El campo electromagnético, La contaminación acústica (1990), Lecciones de Física (3 vol.) (1988-1995). Els seus artículs científics han aparegut en les revistes següents: Hidrología, Agua, DYNA, Cerámica y Vidrio, Anales de Ingeniería Mecánica, Revista de Acústica, The Journal of the Acoustical Society of America i Applied Acoustic.

Entre 1979 i 1982 es va llançar a l’arena política: Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Valéncia, cap de la llista més votada, també va ser portaveu d’Unió de Centre Democràtic en l’Ajuntament, en la Diputació Provincial de Valéncia i del Plenari de Diputats (nacionals i provincials), que va elaborar l’Estatut d’Autonomia que es va enviar al Congrés de Diputats. Secretari Provincial i President, després, de U.C.D. de Valéncia. Membre del Consell Polític Nacional fins al 13 de setembre de 1982 en el que renúncia a tots els seus càrrecs públics i es dona de baixa de la U.C.D.
És membre de la Societat Espanyola de Microscòpia Electrònica, de la American Physical Society i de la American Institute of Physics. Va obtindre el Premi Fi de Carrera d'ingeniers Industrials, en 1965, el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1970, Víctor de Plata al mèrit professional, Premi ordinari de la Cambra Oficial d’Indústria de Madrit a proposta del Patronat de la Fundació González-Baylín, en 1965, Premi Alts Forns de Vizcaya, Premi Extraordinari a l'Excelència Docent 2000 otorgat per l'Universitat Politècnica de Valéncia i Premi Física 2001 otorgat per l’Acadèmia Mundial de Ciències, Tecnologia i Formació Professional.

En 1981 el Grup Cultural d’Elig li va otorgar la Palma Dorada. Medalla d’Honor al Foment de l'Invenció, otorgada per la Fundació García Cabrer de Madrit, en 1988. Des de 2004 és Rector Honorari de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU.