Manuel López Pellicer
Valéncia, l'1 de setembre de 1944
Doctor en Ciències Matemàtiques per l’Universitat de Valéncia en 1970. La seua Tesis fon dirigida pel Professor Manuel Valdivia i obtingué el Premi de doctorat de la Fundación Cañada Blanch. Catedràtic d'Universitat en el Departament de Matemàtica Aplicada de l’Universitat Politècnica de Valéncia, des de 1978 fins a 2015, a on continua com a Professor Emèrit. Anteriorment fon Catedràtic de Matemàtiques d'Institut (1968-1975) i Professor Agregat d'Universitat (1975-1978).
En l’Universitat Politècnica de Valéncia ha segut director del Departament de Matemàtica Aplicada (1979-1984 i 1986-1987), director de l'Institut de Ciències de l'Educació (1984-1986), Defensor Universitari de l’Universitat Politècnica de Valéncia des de 2006 fins a la seua jubilació en 2015 i coordinador de Matemàtiques del Curs d'Orientació Universitària (1978-2002) i professor especialiste de Matemàtiques II per a les Proves d'Accés a l’Universitat des de 2002 fins a l'actualitat.
Premi a l'Excelència en qualitat docent en el curs 2002/2003 en l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Agrònoms. Membre del Consell Escolar Valencià (1986/2005) en representació de l’Universitat Politècnica de Valéncia i membre de la seua Comissió permanent (2002/2005) com a representant de Personalitats de Reconegut Prestigi.
Ha dirigit 11 Tesis Doctorals en Matemàtiques, totes en la màxima calificació. Sèt doctorants són Catedràtics d'Universitat i dos són Professors Titulars d'Universitat. Mathematics Genealogy Project indica que dels seus 11 doctorants procedixen 52 descendents.
Ha segut vocal de Comité de Ciencias Experimentales de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (2005 – 2008), i evaluador de proyectes de la Agencia Nacional de Evaluación Prospectiva des de 2006, investigador principal en quatre proyectes del Ministerio de Educación y Ciencia, en dos Proyectes de la Generalitat Valenciana i en un Proyecte d'excelència de la Generalitat Valenciana. Ademés, ha segut investigador en uns atres cinc proyectes investigació del Ministerio de Educación y Ciencia.
Acadèmic de número de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid des de 1998, i secretari de la Sección de Ciencias Exactas des de 2000 a 2007. Des de 2004 és editor de la revista RACSAM, acrònim de Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Serie A Matemáticas, en ISSN 1578-7303 i situada per índex d'impacte en la posició 56 sobre 309 revistes de Matemàtiques en el JCR publicat en 2018, sent la primera revista matemàtica espanyola en este JCR.
Coautor dels llibres Algebra Lineal y Geometría: curso teórico-práctico, Marfil, Alcoy (1977) ISBN: 84-268-0269-9, Metrizable Barrelled Spaces, Longman, New York (1995), ISBN: O-582-28703-O y Descriptive Topology in Selected Topics of Functional Analysis, Springer, Nova York (2011). ISBN 978-1-4614-0528-3.
Autor de tres capítuls de llibres i de 27 artículs de divulgació científica, dels quals 20 estan en la revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. Editor del Centenario de John Von Neumann (1903-1957) Arbor 175 (núm. 692, 2003) i coeditor del Centenario de Kolmogorov y sexquicentenario de Poincaré, Arbor 178 (núm. 704, 2004).
En http://www.rac.es/2/2_ficha.php?id=122&idN3=6&idN4=40 estan part dels seus artículs d'investigació. La base de senyes MathSciNet arreplega 111 artículs, publicats en les revistes Mathematische Annalen, Journal of Mathematical Analysis and Applications, Mathematische Nachrichten, Proceedings of American Mathematical Society, Topology and its Applications, Michigan Mathematical Journal, Bulletin of the Australian Mathematical Society, Archiv der Mathematik, Journal of the Australian Mathematical Society, Czechoslovak Mathematical Journal, Scientiae Mathematicae Japonicae i Filomat, entre uns atres.
Molts dels seus resultats estan arreplegats en llibres, dels quals el més recent és la monografia de V.I. Bogachev i O.G. Smolyanov, Topological Vector Spaces and Their Applications, Springer, 2017, la bibliografia del qual conté onze dels seus artículs.